La
malaltia de Crohn es un tipus de malaltia inflamatòria intestinal
que pot afectar a qualsevol part del tracte gastrointestinal i
provocar una àmplia varietat de símptomes. Els símptomes
principals son dolor abdominal, diarrea, vòmits, o pèrdua de pes,
però també pot causar complicacions fora del tracte
gastrointestinal, incloent-hi erupcions cutànies, artritis,
inflamacions oculars, fatiga i manca de concentració.
La causa es una sèrie
d'internacions ambientals, immunològics i bacterianes que encara no
es coneixen gairebé. Aixo provoca un trastorn inflamatori crònic en
el qual el sistema immunitari del cos llança un atac contra el
tracte gastrointestinal.
S'ha demostrat que la
malaltia del Crohn té un factor genètic que fa que els germans de
persones afectades tinguin un risc mes alt de patir la malaltia. La
malaltia afecta a homes i a dones per igual.
Els fumadors tenen el
doble de probabilitats de desenvolupar la malaltia del Crohn que els
no fumadors. La malaltia de Crohn tendeix a presentar-se per primera
vegada a la segona o a la tercera dècada d'edat, amb un altre
pic d'incidència entre la sisena i la vuitena, tot hi que es pot
presentar a qualsevol edat.
No es coneix cap cura
farmacèutica ni quirúrgica per la malaltia de Crohn. Les opcions de
tractament es limiten a controlar els símptomes, mantenir la
remissió i evitar les caigudes.
ENTREVISTA ADRIÀ MORCHONL'Adria és un noi que pateix la malaltia dechron, ja que fa 3 anys que esta diagnosticat. Als 10 anys es van detectar els primers símptomes, mals de panxa i perdua de pes per setmana (5kg).
les parets dels hospitals estan pintades hi ha ell li fa pujar l'anim i li fa sentir-se més còmode. El mateix passa amb els pallapupes (pallasos d'hospital) i la musicoterapia, l'Adria diu que abans d'entrar a quirofan ells tracten d'animar-te i no et fan pensar tant.
Tenen una sala de jocs per als adolecents hi ha l'Adria principalment li agrada jugar a la Play Station i passar l'estona amb els amics.
A l'Adià li agradaria que els seus pares puguessin estar al quirofan amb ell.
Ell opina que no te diferencies respecte les altres persones, fa la mateixa vida que els altres prò la malaltia com ha obstacle que ha de superar.
Al principi li va ser una mica dur adaptarse a la malaltía, peró pensa que podía haver tingut una malaltia pitjor, és molt optimista.
Amb la seva familía té una relació normal, el mateix passa amb els amics, el tracen com un més.
Al hospital hi ha un grup que es diu ''Consell de Joves'', són uns nens amb diverses malalties que representen l'hospital, ell i la Núria pertanyen al grup.
L'Adria pensa que tindríen que canviar els uniformes dels metges perque als nens petits els inspira desconfiança, proposa que els haurien de fer de coloraines.
L'Adrià te un somni, de gran li agradaria ser futbolista professional o bomber.
L'Adrià creu que els metges tindrien que ser més proxims als pacients, perquè un nen petit s'espanta al veure un home tan seriós. L'Adrià té molt clar que preferex estudiar a classe que ha casa perque diu que sense els amics estaría molt aburrit.