Un
Tumor cerebral es un creixement descontrolat de cèl·lules derivades
de components cerebrals o de cèl·lules tumorals localitzades en
altres àrees de l'organisme.
Els tumors poden ser benignes o malignes, depenent del seu creixement i de si aconsegueixen ressecar o curar-se mitjançant el tractament neuroquitúrgic. Benignes: Aquest tipus de tumor no creix en forma desproporcionada ni agressiva i en canvi el Maligne: anomenat també càncer cerebral, creix ràpid i sovint a vegades invadeix àrees sanes del cervell i a diferència dels tumors d'altres teixits, la distinció entre manifestacions benignes i malignes no és tan clara (per exemple, algunes lesions benignes poden infiltrar regions senceres amb comportament clínic maligne.).
Els tumors poden ser benignes o malignes, depenent del seu creixement i de si aconsegueixen ressecar o curar-se mitjançant el tractament neuroquitúrgic. Benignes: Aquest tipus de tumor no creix en forma desproporcionada ni agressiva i en canvi el Maligne: anomenat també càncer cerebral, creix ràpid i sovint a vegades invadeix àrees sanes del cervell i a diferència dels tumors d'altres teixits, la distinció entre manifestacions benignes i malignes no és tan clara (per exemple, algunes lesions benignes poden infiltrar regions senceres amb comportament clínic maligne.).
ENTREVISTA A NÚRIA MELERO
La Núria té 13 anys, ella té un tumor cerebral, porta 5 anys convivint amb la seva malaltia, ja ha après a controlarla i com a resultat d'aixó ha madurat abans.
La Núria tenia 8 anys quan va començar a veure-hi borrós.
Als matins quan es llevava tenia mals de cap i al final van acudir al oculista perquè es pensaven que hauria de portar ulleres. De l'oculista van anar de dret a l'hospital. <<Em vaig espantar molt recorda>> - << però penso que ara m'espantaria encara més>>
Tenia un tumor cerebral i la van operar fins a 3 vegades. Actualment la Núria segueix uns controls cada dos setmanes (resonancies). No te diferencies en la vida quotidiana tot i que sap que té uns límits, potser ha d'anar molts cops a l'hospital, peró allà té amics i per ella es com una segona llar. Ella s'ha adaptat bastant bé a la malaltia, <<Pensar en positiu>> es el que va dir quan li vem preguntar com s'havia adaptat, ella pensa que podia haber tingut una malaltia pitjor, i sempre hi ha gent que l'ajuda i l'anima i al final l'acaves superant.
La seva malaltia no influeix en les seves relacions (amics, familiars...)
Avegades petits detalls al hospital fa que la seva estancia al hospital sigui més agradable, pintar, decorar les parets dels hospitals és més divertit, i anima més.
La presencia dels Pallapupes (els pallassos de l'hospital) anima molt i no els fa ensar tant en la seva malaltia, sobretot als més petits.
Allà al hospital hi ha una sala de jocs on la Núria va a parlar amb els seus amics hi ha jugar amb les consoles.
A la Núria li agradaria que els seus pares puguessin entar al quirofen quen la operen.
La Núria tot hi passar molt temps al hospital vol dedicarse profecionalment a la medicina.
